Hi ha amors que perduren per sempre, amors incondicionals que vencen els temps de salut, de malaltia, de riquesa i pobresa, de bellesa amb b alta i amb v baixa, hi ha amors que traspassen el temps de vida i fins després de la mort.
Ara es quan ha quedat ben sol i encara de dol, es sent com be diu vostè com una farola dintre a mar o potser com un far.....recordant a l´estimada. Dedicat a la seva Fina, a qui jo també vaig estimar.
Havia sentit explicar als pescadors d´ abans El bonic que feia quant entraven al poble Aquelles cases amb les fumeres fumejant Les barques eren parelles per partida doble.
Al nostre poble sols fer molts dies de vent I quan el presencies de fora mar Aquell blanc de les cases i el campanar groguenc quan bufa la frau l´ aigua es un xispejar.
També l´ admirat de nit pescant el llagostí, totes les llums dintre a mar reflexes la foscor, era una nit de calma i aquell bonic matí vàrem ser poques hores les que vaig fer de pescador.
Posat a la proa de la barca amb moviment, mirava com l´ aigua es partia en dos, aquell blanc i blau era fluorescent.
Avui es més còmode la vida del pescador. Aquelles paneres de peix fetes de vímet Totes elles rodones i planes. Presentaven el peix com si fos un pensament. Avui son caixes de plàstic totes blaves.
I aquells homes que subhastaven el peix? També ara ja es historia passada ara son ordinadors. Tot el típic desapareix, es una sala on ningú parla es una casa encantada. Més que una llotja de pescadors Ara sembla un petit estadi esportiu Uns seients per visitants i compradors On no hi ha fred al hivern ni calor al estiu.
Josep Consarnau i Samarra-Barcelona 2006 poesies publicades properament a www.thesecretlarevista.com
L´ avi matern Vicents Em va muntar com a molí Era el primer de mil nou cents Després dels anys encara visco avui.
Vaig funcionar amb força animal Desprès ho vaig fer amb benzina Les meves pedres son de la ciutat comtal Donava voltes dia, nit i matina.
Ara em visita molta gent O estrangers de vegades pregunten detalls De trobar-me en un restaurant estic content I ara ja no faig aquell treball.
Estic content de fer de museu Ja que la meva costa s´ha perdut Molta gent diu aquest record es un bé de Deu Doncs per ferro vell vàrem ser venuts.
Ja han desaparegut aquells molins Jo i els moderns d´ avui no tenim cap semblança Ells no tenen premses ni cofins Al trobar-me acompanyat no tinc enyorança. Ara aquestos moderns no tenen llar de foc Ni tampoc aquella taula ni el porró de vi. Nosaltres el treball el fèiem poc a poc Però també arribàvem a la fi.
Ara es una caixa d´ acer inoxidable Fa la feina de cent molins d´ aquells Segur que es molt mes rentable I com es natural mori el mes vell.
Que bonica es Montserrat I mes quan fa bon dia D´ aquell dia molts anys han passat Va ser de felicitat i alegria. I aquell trenet de cremallera? Que pujava i baixava lentament I aquell gosset plantat portant una senyera Era l´ alegria de la gent. Ara ja no està aquell gosset Ni tampoc el trenet de cremallera Era un trenet bonic que semblava de juguet Tothom sortia a mirar al passar la barrera. Avui recordo aquell dia de sol i claredat Era l´ any cinquanta i quatre, el mes de juny Que bonic aquell dia dalt a Montserrat Avui al escriure aquestes ratlles ho veig molt lluny Llàstima que va sofrir un accident Aquell petit trenet de cremallera Per mala sort va morir gent I ara tothom i puja per carretera. M´ agradaria veure´l com aquell dia Però això ja no es pot fer realitat Aquell trenet per desgracia es moria Que bonic era veure´l de color envernissat Sempre anava atapeït de gent Ningú per pujar-hi tenia espera Eren moments d´ alegria i tothom estava content Em sap mal no veure aquell trenet de cremallera
